A principis de desembre d’aquest any, si tot va bé, l’art de fer les catifes de flors i altres materials naturals poden ser declarats Patrimoni de la Humanitat. Entre el 30 de novembre i el 5 de desembre de 2026, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO es reunirà a Xiamen (Xina) per a avaluar les diferents candidatures. Una d’elles és «La tradició de les catifes de flors i composicions festives amb materials naturals», una candidatura internacional presentada per Espanya juntament amb quatre països més: Bèlgica, Malta, Mèxic i Itàlia.
Tal com assenyala Vicenta Pallarès, presidenta de la Federació Catalana de Catifaires (FEDECAT) i persona que encapçala la comissió internacional, «ha costat moltíssim arribar on som i confiem plenament en el fet que l’art efímer pugui ser declarat, per la UNESCO, bé del Patrimoni CulturalImmaterial a finals d’any».
Des de fa aproximadament catorze anys, la Federació Catalana de Catifaires treballa sense descans al costat d’altres entitats més del món per assolir aquesta reconeixença. Tot plegat amb un objectiu «molt clar», subratlla Pallarès: «Garantir la preservació d’aquesta tradició com a mínim cinquanta anys més i fer un reconeixement a totes aquelles persones i generacions que tota la vida han fet catifes».
La idea de presentar aquesta tradició com a candidata a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO va sorgir l’any 2012. Més concretament, en el marc del IV Congrés Internacional d’Art Efímer que es va celebrar a Barcelona entre el 21 i el 24 de setembre al Museu Marítim de la ciutat.
Durant l’esdeveniment, representants de diferents països es van posar d’acord a recollir la documentació necessària i iniciar tots els tràmits que calguessin per aconseguir que aquesta tradició compartida obtingués un reconeixement internacional.
No va ser fins al dos d’abril de 2024, després de molt treball, quan la candidatura oficial es va presentar finalment al registre de les oficines de la UNESCO de París.
Pallarès explica que durant el 2025 s’hauria d’haver valorat la candidatura, però la llarga llista de tradicions que optaven al reconeixement de la UNESCO ho va posposar: «Primer es van prioritzar les tradicions que estaven a punt de desaparèixer i després les manifestacions del patrimoni cultural immaterial d’aquells països que encara no tenien un reconeixement«, assenyala.
Finalment, serà a partir del 30 de novembre d’aquest any quan el Comitè de la UNESCO valori la candidatura internacional presentada per Espanya per a incloure l’art de fer catifes i composicions festives amb elements naturals en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Com destaca Pallarès, aquest reconeixement contribuirà a la salvaguarda i supervivència d’aquesta tradició i farà que es valori a tots els nivells. «És el llegat que deixem en nom de tota la gent que estima aquest art», afegeix.
L’any 2023 es van elaborar un total de 1.092 catifes de flors i elements naturals arreu del món. Es podria dir que l’art de fer catifes és una tradició que gaudeix de bona salut. El fet de dur a terme des del 2015 tots els passos necessaris per al reconeixement de la UNESCO també ha ajudat a enfortir i revitalitzar aquesta activitat i crear llaços amb la resta de països del món.
Sobretot Catalunya, a través de la Federació Catalana de Catifaires (FEDECAT), ha tingut un paper molt rellevant encapçalant la Coordinadora Internacional de Catifaires d’Art Efímer (CIDAE) encarregada de la candidatura a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
Des d’ara fins a finals d’any, la Federació té previstes diferents actuacions. Es tracta d’accions destinades a explicar i donar visibilitat a l’art de fer catifes de cara a la deliberació que tindrà lloc a Xiamen a partir del 30 de novembre.
Aquest és el cas de les sis o set catifes que s’elaboraran amb motiu de la Diada de l’Onze de Setembre, com també l’activitat que es farà des de CIDAE el 21 de setembre en el marc del Dia Internacional de la Pau. D’altra banda, el 3 i 4 d’octubre la Federació serà present en la tercera fira d’art de la Sagrada Família fent tallers d’elaboració de catifes per a infants i adults.
De cara al 17 d’octubre, Dia Internacional del Patrimoni Cultural Immaterial, es preveuen fer activitats a Madrid a nivell internacional. Vicenta Pallarès lamenta que aquests actes no es puguin fer a Barcelona per la manca d’ajudes.
L’art català de fer catifes de flors és una tradició que té els seus orígens en la festa cristiana del Corpus Christi, instituïda al segle XIV a Catalunya com a exaltació de l’eucaristia. Més concretament, neix del costum d’engalanar els carrers per on passava la processó amb flors i altres elements naturals, de manera que els participants no toquessin directament el terra (a vegades enfangat) i el recorregut es convertís en un espai guarnit i festiu.
Les catifes de flors del Corpus tal com les coneixem avui dia a Catalunya són d’una evolució més tardana, documentada sobretot des de mitjan segle XIX.
