Presentació

Molt bon dia (o molt bona tarda) lector que estàs de passada per aquí. Benvingut a Punt pla! I què és “Punt pla”? Val a dir que en un primer moment el projecte havia estat pensat per ser una web de notícies de cultura popular, però el pas del temps ha fet canviar de parer a una servidora.

Què és, doncs? Senzillament un lloc de trobada més al ciberespai a través del qual gaudir de la cultura popular. Fent-ho, això sí, d’una forma molt més pausada i reflexiva i no tan vivencial, però sempre amb passió. Al cap i a la fi, què és la cultura popular, si no? Sentir-se enxaneta quan la melodia dels castells arriba al seu punt àlgid, assentir amb el cap en veure un ball de bastons picant fort, evadir-se amb un dringar llunyà de cascavells, quedar-se absort veient com s’enfaixa algú…

Per mi la cultura popular és una companya de vida, un polsim de sal. D’ençà que tenia deu anys i cursava sisè de primària que em vaig quedar enganxada a aquest món. La meva tutora i professora de música de llavors, a la meva classe i a mi ens va plantar una llavor que, en el meu cas, no ha parat de créixer. I ho va fer ensenyant-nos un ball que desperta passions al Penedès: el ball de gitanes! Ja us podeu imaginar l’alegria quan, després de molts assajos, vam aconseguir trenar a la primera un pal que, per cert, era senzillament un tub de cartó…

Sisè de primària. Allà vaig prendre la decisió -i determinació- que a partir d’aquell moment volia participar d’alguna manera o altra a la cultura popular. Posats a triar, del meu poble especialment, perquè quan ets feliç cercavilejant pels carrers, que maco que és, no? Trobar-se coneguts i saludar-los, compartir la teva alegria. I com et puja l’autoestima sentir-se una mica popular. Com em van dir una vegada: cultura popular, de vegades, també és protagonisme.

I així va ser com vaig començar a interessar-me per la música tradicional, ja que com passa molt al Garraf, entrar a un ball de cultura popular és difícil. Tenia llavors 13 anys i, com que anava a cursar el grau mitjà de música, vaig aprofitar per triar com a segon instrument el flabiol i el tamborí tradicional. Quina il·lusió, quin orgull, quins somriures que sempre se m’han dibuixat a la cara cada cop que he tingut l’oportunitat d’acompanyar un ball. Quin privilegi!

Ara farà quasi sis anys que vaig canviar una mica de rumb, deixant una mica apartada la música, i vaig decidir emprendre aquest projecte. Va ser en cursar el màster en periodisme avançat, amb 23 anys, quan vaig pensar que una bona sortida seria canalitzar la meva passió per la cultura popular vinculant-la al periodisme.

Però quin periodisme es pot fer amb cultura popular? Hi ha molts formats i moltes propostes que la veritat han estat molt útils i ho continuen sent per estar ben informat. Un Gaudeix la Festa, una Sonora, un Fes Ta Festa, un portal com Tornaveu… Una reflexió com Caramella.

En aquests moments, senzillament vull convertir Punt pla en un espai de reflexió on compartir articles relacionats amb aquest món i anar descobrint al costat d’altres persones moltes de les coses dignes que s’estan fent. Si una cosa m’ha passat en aquests últims deu anys, és que he anat acumulant llibres i més llibres de cultura popular. Veure maquetada i llegir pausadament la cultura popular sempre és un plaer per la vista i el coneixement. És com viure-la a càmera lenta…

Per acabar, una última reflexió que vaig descobrir l’altre dia llegint un article de Guillermo Soler a Tornaveu. La conclusió és que la cultura popular no es pot explicar amb notícies, com jo havia pretès en un primer moment, sinó amb altres formats. Com bé ell diu: “Els anomenats gèneres interpretatius del periodisme -és a dir, el reportatge, la crònica o l’entrevista- són, segurament, molt més adequats per informar sobre cultura popular que la notícia pura. Gèneres que no són tan presoners de l’actualitat, que permeten aprofundir més”.

Fins aquí la meva presentació. Benvinguts, passeu passeu com diria Sisa. On també em podreu trobar és a l’Agrupació del Bestiari, comunicant el dia a dia d’unes bèsties populars que quasi quasi podrien firmar autògrafs, ja que són famoses i tenen una vida molt atrafegada. Us les heu d’imaginar amb ulleres de sol i flaixos, somrient quan un nen petit s’atreveix a amanyagar-les, recol·lectant més i més xumets com els angelets que venen a endur-se les dents.

Però… Per què “Punt pla”?

Punt pla és el nom d’un pas de ball que avui dia s’utilitza en moltes danses populars, sobretot als esbarts. Poses un peu endavant, situes l’altre al costat -un pèl endarrere- i amb el primer dibuixes una mitja lluna per tornar a la posició inicial. Amb aquest nom es vol recordar el moviment, la base de tota expressió artística i cultural. Un moviment al qual se li han d’afegir altres elements, com la música, el vestuari o la dansa, per tal de representar les festes i tradicions amb les quals gaudim avui dia.