El passat dissabte dia 18 de gener es va estrenar la nova bèstia de la colla de diables Bocs de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), una població als peus del Montseny. La figura s’anomena Socarrat i Calabruixa i ha estat dissenyada per l’escultora Dolors Sans.
A l’acte de presentació hi van participar les següents bèsties: el Maxtord de Tordera, l’Hydra d’Artesa de Lleida, el Gall de Can Cortés de Palau-solità i Plegamans i el Cancerber i el Ramat de Canovelles, totes aquestes figures també dissenyades i construïdes per Dolors Sans.
Durant el bateig de foc de la nova bèstia, la colla de diables Bocs de Sant Antoni va representar la llegenda del seu naixement. Posteriorment es va fer l’estrena i l’encesa de les figures participants.
Sant Antoni de Vilamajor és a la falda del Montseny, una muntanya plena de llegendes i tradicions que parlen de bruixes, dimonis, dones d’aigua i altres éssers fantàstics. La bèstia dissenyada per Dolors Sans lliga amb aquestes llegendes de bruixes: és un boc fantàstic i agressiu que es transforma una part en cabra, que porta ales, i una altra part en serp.
La barreja de boc (mascle de la cabra) i cabra fa referència precisament al concepte de monstre i també a la luxúria i a la representació dels dos elements contraposats de la natura: el masculí i el femení, el mascle i la femella que són necessaris per a la fecunditat de la natura, tant en plantes com en animals.
El Socarrat i Calabruixa és una bèstia per a un sol portador que pesa 35 Kg i disposa de 14 punts de foc. El seu nom correspon al nom de dos pics del Montseny.
Les ales fan referència a la part de l’aire i les escames del cos a l’aigua. Pel que fa a la serp, aquesta representa l’element de la terra, ja que s’arrossega per moure’s. La forma de serpent, a més, té relació amb el dimoni primigeni: la serp que tempta Eva. A part, els primers dracs medievals també es representaven com a serps.
Finalment, també cal destacar que el boc-cabró porta a la mà una arrel de mandràgora que el relaciona directament amb la bruixeria, ja que la mandràgora era utilitzada per fer encanteris i tenia poders màgics que eren malignes.