Cada any, per les Festes de la Mercè, hi ha un dia en què l’avinguda de la Catedral i la plaça de Sant Jaume s’omplen de moviment. Centenars de persones s’hi acosten atretes pel so de la cobla i es queden encuriosides mirant l’escenari. A dalt, s’hi representen danses tradicionals catalanes d’arreu del territori, totes elles amb unes característiques que les fan úniques.
Parlem del MercèDansa, una mostra de balls tradicionals que enguany compleix 25 anys. En ella, l’Esbart Català de Dansaires -organitzador de l’acte- convida en cada edició set balls d’arreu de Catalunya amb els seus balladors habituals. “No han de ser estrictament dansaires d’esbart, sinó el mestre, el mecànic o el forner del poble, persones que fan viva aquella dansa”, explica Montserrat Garrich, organitzadora de l’acte.
Enguany, per celebrar l’efemèride, s’han convidat balls que surten per la Festa Major del seu municipi i que a més són relativament nous. Es tracta de danses que en el seu moment es van perdre i que, o bé es van recuperar a partir de documents antics, o bé es va crear una versió nova. Tots ells, a més, tenen en comú que van tornar a aparèixer a partir de la dècada del 2000 cap endavant.
És el cas del Ball de Valencians de Vilanova i la Geltrú, que es va estrenar l’any 2000, del Ball de Bastons de Sant Miquel de Fluvià, creat el 2013, o del Ball de Nans de Tàrrega, que s’inspira en personatges populars targarins i data del 2009. Altres balls que també participaran aquest MercèDansa són: la Jota de Benifallet, la Bolangera i el Ball del Rossinyol de Manresa, la Gallarda del Pou de Cornellà de Llobregat, i el Ball de Morratxes de Blanes. Aquest últim recuperat l’any 2013 per l’Esbart Joaquim Ruyra.
Cada un d’ells faran una actuació el 23 de setembre a les 11 del matí, a l’avinguda de la Catedral, i a les 5 de la tarda, a la plaça de Sant Jaume.
L’any 1992 l’Ajuntament de Barcelona va obrir una convocatòria anomenada ‘Fes-te teva la Mercè’ que convidava els ciutadans a fer una proposta sobre un acte festiu que es pogués fer a la ciutat. El projecte guanyador va ser el de l’Esbart Català de Dansaires, una mostra de danses tradicionals catalanes al cor de Barcelona. La primera edició va començar el 1993, i des de llavors fins ara ja han passat per la plaça de Sant Jaume més de 200 balls.
“Al començament no ens pensàvem que l’esdeveniment anés a durar tants anys”, explica Montserrat Garrich, una de les impulsores de la proposta, que afegeix si s’ha mantingut tants anys, és gràcies a la col·laboració dels membres de l’Esbart i a la participació de l’Ajuntament.
A poc a poc, a mesura que es van anar celebrant les primeres edicions, el 1997 va sorgir un nou ball, El Galop de la Mercè, una dansa fàcil d’aprendre i animada que convida a tot el públic assistent a ballar a la plaça. La iniciativa va tenir tant d’èxit que l’any següent, el 1998, es va estrenar la melodia que acompanya el Galop avui dia, un pasdoble compost per Jesús Ventura.
Com a anècdota d’aquests 25 anys, Garrich explica que hi ha balls que gràcies al fet d’haver estat convidats a ballar a Barcelona, l’Ajuntament del seu municipi els ha fet més cas. “Encara queden molts balls per mostrar”, afegeix l’organitzadora del MercèDansa, que assegura que ja tenen pensats alguns dels balls dels pròxims anys. La majoria d’ells estan recollits a l’Inventari de danses vives de Catalunya que va presentar l’Esbart Català de Dansaires al febrer de l’any passat.
