Aquesta Setmana Santa alguns membres de la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona s’han desplaçat al Sàhara per dur a terme una acció solidària. Ho han fet dins del projecte Una Finestra al Món, un programa que promou l’intercanvi d’experiències educatives entre els alumnes de l’escola catalana i els estudiants de les escoles del campament de refugiats sahrauí d’Smara. L’objectiu és que els infants i joves sahrauís coneguin altres cultures mitjançant un contacte directe.
La sortida d’enguany ha coincidit amb les dates de Setmana Santa. Així, el passat dilluns 26 de març va partir cap al nord d’Àfrica un expedició de 13 persones que formen part de la comunitat educativa catalana, i que pertanyen a l’escola Mare Nostrum de Tarragona, al centre Un Món Rodó de Tarragona, a l’escola Pere Virgili del Camp, a l’escola Avinyet de Solsona i a la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona. Aquests últims, els castellers, seran els encarregats de fer al camp un taller per apropar els castells i els seus valors.
El viatge també servirà per fer un intercanvi de jocs educatius i portar als campaments material de lectoescriptura i jocs didàctics i pedagògics que els voluntaris de l’associació Una Finestra al Món van estar recollint a Tarragona mitjançant una campanya solidària.
Glòria Balada, membre de l’entitat, explica que si en la passada expedició “es va fer una anàlisi de l’estat de les biblioteques dels centres d’Smara”, des de l’associació han cregut convenient fer aquest mateix any una segona expedició “per aportar material i fer una formació específica de l’ús d’aquest”.
El projecte educatiu Una Finestra al Món va néixer l’any 2009 amb la finalitat d’intercanviar experiències educatives als campaments de refugiats sahrauís. Al llarg de tot aquest temps més de 100 voluntaris s’han desplaçat a la zona. Cal afegir que aquests es paguen el viatge i l’estada de la seva butxaca i una nombrosa part d’ells formen part de la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona
Ja fa 43 anys que en camps de refugiats com els d’Smara la situació és totalment precària, es troben en mig del no-res amb un nivell d’infraestructures bàsic. A més, en alguns països els sahrauís no són reconeguts i molta de la formació que s’exerceix als campaments no es pot aplicar fora del territori.
