Fins ara ja ha fet 14 gegants, entre ells un Marc Antoni i una Cleòpatra. Jordi Arnau Espuga és un dels constructors d’imatgeria festiva més joves de Catalunya. Des de que era petit tenia una gran afició per aquestes figures. Vestia les cadires amb jaquetes i perruques com si fossin reis i no es perdia cap trobada del seu poble, les Borges Blanques.
Ara, de gran, s’ha especialitzat en l’ofici. Fa dos anys es va graduar en Belles Arts i durant aquest temps ha fet un curs a Navata, al taller Ventura & Hosta, i un altre a l’Escola Massana, on va estar en contacte amb alguns dels professionals més destacats de la imatgeria festiva catalana.
Amb 23 anys, Espuga pertany a la segona generació de constructors de gegants de Catalunya que volen seguir fent aquesta feina tan artística com artesanal. Això sí, amb una visió renovada.
Des del seu taller ubicat a la capital de les Garrigues, el jove constructor treballa el fang per donar vida als gegants. Primer fa un esbós en paper i després dissenya el bust i les mans amb argila. “La gent se sorprèn quan els explico que per crear una imatge festiva s’ha de començar amb el fang –comenta–, ja que la majoria de persones es pensen que la figura s’esculpeix directament al cartró”.
Modelar el bust d’un gegant, doncs, és sempre una de les parts més creatives d’aquesta feina i en la qual es defineixen els trets i l’expressió de la cara. Particularment, l’estil d’Espuga es decanta més cap a les figures esveltes i de bellesa clàssica.
Per inspirar-se, ens explica que agafa imatges d’actors de Hollywood dels anys 50 i 60: “Les fotos que avui en dia trobo per internet són molt fredes, publicitàries, i no em diuen res. En canvi, en les imatges dels anys 50 i 60 hi trobo unes cares més reals”, afegeix.
Un exemple recent és la Magdalena de Verdú (Lleida), una geganta que té unes faccions que recorden a les de la Sofia Loren. O en Marc Antoni i la Cleòpatra, dues figures que pertanyen al constructor i que fan un homenatge als seus actors més coneguts: en Richard Burton i l’Elizabeth Taylor.
Seguint amb el procés de construcció d’un gegant, un cop el constructor ha fet el bust i les mans amb fang, a continuació es cobreixen les figures amb escaiola per tal de crear-ne els motlles. Aquests seran la base a partir dels quals sortiran les figures de cartró pedra.
Com bé explica Espuga, un cop s’assequen els motllos, aquests s’omplen amb tires de cartró faller i una espècie de cola escalfada al bany maria.
Després, quan s’han fet vàries capes de cartró i les figures ja estan acabades, només queda preparar-les per pintar. Espuga allisa la superfície amb paper de vidre i un engrut format amb blanc d’Espanya i cola de conill. Quan acaba, corregeix amb massilla qualsevol imperfecció.
El resultat ha de ser un bust que es vegi bé des de sota, perquè quan el gegant estigui ballant, se li pugui veure bé la cara.
Pintar el rostre d’un imatge festiva torna a ser una de les parts més importants del seu procés de construcció. Espuga ho fa o bé amb pintura plàstica o bé a l’oli. En aquests casos, el que més li preocupa són els ulls: “Amb això hi tinc molta mania perquè el que m’agrada aconseguir és una mirada, la sensació que aquella cara t’està guaitant d’alguna manera”.
Això mateix li va passar amb dos gegantons que el 2016 li va encarregar el Casal Popular l’Arreu de Mollerussa. Es tractava d’un homenatge a en Pepito Isanda i a la Carme Capell, una parella que va estar molt vinculada amb el teixit cultural i associatiu de la ciutat, sobretot amb el món sardanista i l’Agrupament Escolta.
La tasca d’Espuga va ser la de retratar aquests dos personatges. Primer es va empapar bé de la seva història i va mirar de conèixer-los a través dels seus retrats i dels testimonis dels seus coneguts. Tot seguit, va intentar plasmar l’expressió de la seva cara, el seu gest i la seva mirada perquè la gent, quan els veiés, hi reconegués un gest familiar.
Finalment, l’últim pas per construir un gegant és ajuntar totes les peces “tal com si fos un trencaclosques”, explica aquest constructor lleidatà. El bust i les mans s’han d’unir al cos, que bé pot estar fet de fibra de vidre o per una estructura composta de llistons de fusta. Després, el gegant es vesteix amb un vestit fet a mida i s’engalana amb joies i complements.
Pel que fa al pentinat, a vegades s’hi posen perruques fetes de cabell natural i, en d’altres, el cabell s’esculpeix directament al cap i es fa amb cartró pedra. “Tot depèn del pressupost –explica aquest constructor– ja que les perruques d’un gegant solen ser cares”.
En global, el preu d’aquestes imatges festives oscil·la entre els 3.500 i els 8.000 €. El cost va en funció de la trajectòria del taller i dels materials de què està feta la figura.
“No hi ha gegants mal fets, tot depèn de l’estima que se’ls hi dona i del seu context”, assegura Espuga, que comenta que no es pot valorar igual el gegant d’un poble de 300 habitants que el d’una ciutat. Particularment, ell valora que les figures expliquin alguna cosa més del que es veu a simple vista i que a darrere del personatge s’hi percebi una història.
“Mentre faci festa, tot mereix”, conclou aquest jove constructor.
