Per a què serveixen els gegants? Ens identifiquen i tenen una funció intergeneracional. El passat 12 d’octubre, Jan Grau, un dels pioners en els estudis geganters a Catalunya, va respondre a aquesta pregunta en el marc del Congrés Internacional de Gegants de Reus. L’esdeveniment, que va tenir lloc del 12 al 14 d’octubre, tenia com a objectiu aprofundir en el coneixement de la cultura gegantera arreu del món.
Amb el nom Catalunya, país gegant, la ponència va fer un breu repàs a la història dels gegants a Catalunya. Grau va explicar que aquestes figures estan documentades al territori des del segle XV, i que la primera referència escrita correspon a una figura del rei David que va sortir pel Corpus de Barcelona l’any 1424. Des de llavors fins ara Catalunya ha mantingut ben viva la tradició d’aquestes imatges festives, això sí, amb alguns petits alts i baixos.
Un dels creixements més recents va tenir lloc als anys 80 del segle passat, moment en què es va produir un boom pel que fa a l’aparició de gegants. Grau parla “d’una evolució espaordidora” que va venir donada principalment per dos factors: mimetisme, és a dir, la gent va començar a copiar què feia el poble del costat, i identitat, cada població va voler tenir una imatge popular pròpia basada en les seves arrels i la seva història.
Avui dia, aquest augment del nombre de gegants encara no s’ha aturat però sí que s’ha calmat una mica. Parlant en xifres, Grau explica que si a la dècada dels 80 hi havia a Catalunya 250 gegants, avui ja n’hi ha més de 4.500. Cada any, a més, s’organitzen unes 300 trobades d’aquestes figures i existeixen 600 balls amb una coreografia i una música pròpia. “Davant d’aquesta situació tocaria fer recerca i un inventari de noves figures”, va considerar aquest expert en cultura popular.
“Ara que tenim robots, portar els gegants com els estem portant no deixa de ser un anacronisme, un costum propi d’un altre temps”, afirma Jan Grau. Durant la seva ponència, aquest expert en patrimoni festiu va parlar del futur d’aquesta tradició a Catalunya i va considerar que se seguiran portant els gegants tal com es fa ara i no amb l’ajuda de la tecnologia. “Seguirem amb la mateixa tradició no perquè no ens puguem modernitzar, sinó perquè el fet de carregar els gegants constitueix la nostra manera de fer i d’entendre les festes”.
El mateix passa amb els moments de l’any en què surten els gegants. “Els espectadors van aquell dia, a un lloc i a una hora determinada, perquè saben què els hi donaran, esperen veure el mateix de sempre”. Segons aquest expert, tot plegat correspon al caràcter transversal que tenen aquestes figures. Explica que els gegants estan per damunt dels corrents polítics i religiosos, i que el fet de ser com són i de fer el que fan dibuixa una comunitat, la dota d’identitat i la fa més forta.
