La ciutat del Baix Ebre ha recuperat el Festival Cucafera Folk amb cinc dies plens de cultura popular
Enguany, després d’una parada a causa de la pandèmia, que tant ha afectat la cultura popular, Tortosa ha recuperat el Festival Cucafera Folk, organitzat per la Colla de Dolçainers de Tortosa. La Mostra de Folklore Popular de la localitat, ja amb una quinzena d’edicions a les seues espatlles, ha oferit des del 18 fins al 24 de novembre, cinc dies plens de propostes de caràcter popular en forma de taules rodones, tallers de dansa, titelles sobre la llegenda de la Cucafera i recorreguts d’Imatgeria Festiva per la ciutat.
Tota la programació ha estat creada amb l’objectiu de reivindicar la imatgeria festiva i la faena que fan les entitats i agrupacions tortosines per mantenir-la viva i activa. Així, els actes van començar el divendres 18, al Museu de Tortosa, amb una exposició fotogràfica de Lídia Saura titulada La mirada amb l’ull tancat del Cucafera Folk i la taula rodona Feines gegants, sobre la creació de gegants i altres elements de la imatgeria festiva amb la participació de: Ces Martí, figurinista teatral i confeccionista de vestuari de gegants; Sergi Andreu, artista multidisciplinari dedicat a la construcció d’elements d’imatgeria festiva i rèpliques en miniatura; i Joan Iniesta, artesà amb taller al centre històric de la ciutat que s’ha obert mercat en la construcció d’elements d’imatgeria de festa, miniatures i records en l’àmbit festiu, i restauració de figures rellevants.
Dissabte va seguir la festa al carrer amb el pregó, que va anar a càrrec d’una de les persones referents de la cultura popular i tradicional: Ramon Balagué, qui al llarg de la seua vida ha tingut una contribució que ha permès recuperar i donar continuïtat a les jotes de les Terres de l’Ebre. Balagué va ser fundador del Grup Tortosí de Danses Folklòriques, que va fer una gran tasca de recerca en l’àmbit de la jota, recuperant balls singulars com el Ball del Fandango o la Jota de la Moreira.
Durant la festa les cucaferes van sortir al carrer, així com els gegants que reproduïxen les miniatures que conservava la família del folklorista Joan Moreira. També les bèsties de foc, els gaiters, grallers, dolçainers, tabalers i percussions van prendre els carrers del nucli antic. D’altra banda, l’esdeveniment no ha oblidat el component educatiu mitjançant activitats amb els alumnes dels centres educatius de la ciutat i la Cucafera, un dels protagonistes més estimats del bestiari tortosí. La festa va acabar el 26 al matí amb una plantada de gegants, nans, cucaferes, cavallets i altres, una cercavila i una ballada de jotes a la plaça de l’Ajuntament.
Cal destacar també que el divendres 25 es va presentar el projecte de proclamació de la ciutat de Tortosa com a seu del Consolat del Bestiari Festiu Català, a les 20 h al Museu. Jordi Cubillos, ambaixador del bestiari festiu 2022, va anunciar que aquest nomenament es faria al gener, passades les festes.
La festa també ha recuperat la Fira Festa Folk, que aplega diferents entitats de cultura popular i tradicional, a més de punts de venda d’artesania festiva. L’objectiu és que estes agrupacions puguen donar-se a conèixer davant la ciutadania i obrir les portes a la participació activa de nous membres a les entitats, així com presentar-se davant de programadors culturals i organitzadors de festes.
(Foto: La Cucafera de Tortosa / Font: Festivitas Bestiarum)