L’evolució musical de la sardana en cinc claus, a càrrec de Jordi León

0
35
Jordi León
Jordi León a la Casa de la Sardana / Foto: M.Bayarri

Al llarg de la història la música de la sardana no ha sigut sempre igual. La seva evolució ha anat lligada a la transformació dels instruments així com a la forma en com aquests s’agrupaven. Així ho explicà el músic i compositor Jordi León el passat dijous 3 d’octubre en una conferència que va fer a la Casa de la Sardana.

Les cobles de tres quartans

El conjunt musical que avui dia interpreta la sardana, és a dir, la cobla, té els seus orígens a l’Edat Mitjana amb les cobles de joglars i ministrers. Més tard, a principis del segle XVIII aquestes formacions es van transformar en la cobla de tres quartans, composta per un flabiol i tamborí; un tible, gralla o tenora i un sac de gemecs. Aquesta formació interpretava diferents balls populars de l’època.

La sardana del segle XVIII

Les sardanes més antigues que s’han trobat procedeixen d’un manuscrit de La Bisbal de l’Empordà que data del segle XVIII. Durant aquest segle i principis del XIX les sardanes es tocaven principalment a l’Empordà i a les comarques veïnes i solien tenir un tiratge de 8 compassos de “curts” més 16 de “llargs”. Segons Jordi León, eren danses molt simples, “sense cap sentit patriòtic ni gran interès musical”.

La transformació de Pep Ventura

El músic i compositor Pep Ventura (1817 – 1875) va ser una peça clau en la transformació de la sardana. Una de les principals tasques que va dur a terme va ser la de suprimir de la cobla el sac de gemecs i substituir-lo progressivament per instruments de metall. A més, va incorporar a la cobla un nou model de tenora així com el contrabaix. A part, aquest músic també va ser rellevant pel fet de consolidar la sardana, que va ampliar el seu número de compassos i de tirades.

La sardana es “posa de moda”

A partir de la segona meitat del segle XIX els compositors de sardanes van complicar aquestes peces musicals i les van dotar d’un gran desenvolupament melòdic i rítmic. Durant aquesta època es crea la sardana de concert i la sardana s’implanta tant en obres líriques com en el món coral.

La consolidació

En la primera meitat del segle XX la sardana es consolida com a dansa nacional de Catalunya. A més, s’acaba d’expandir geogràficament arreu del País i assoleix la seva màxima esplendor en el món coral. Durant aquest període la cobla va més enllà de la sardana, i interpreta altres peces musicals, i la sardana va més enllà de la cobla, per exemple, a través de la creació de sardanes per a orquestra simfònica.