Ara fa gairebé una setmana, el passat divendres 30 d’agost, el Ball de Nans de Vilafranca entrava per la porta de la basílica de Santa Maria. Ho feia per primera vegada en 160 anys, ja que pel que se sap, mai abans en cap ocasió el ball havia fet l’ofrena al sant. Així ho asseguren els membres del ball vilafranquí, que expliquen que aquest 2019, en què s’ha celebrat el 160è aniversari del ball, ha estat un any de celebracions.
La primera d’elles va tenir lloc el dissabte 24 d’agost, quan es va fer un sopar en el qual van assistir una trentena de balladors i exballadors. La segona celebració va ser la del divendres 30 d’agost, quan el Ball de Nans va entrar al complet a la basílica de Santa Maria, va fer un ball davant de Sant Fèlix i un dels balladors va llegir unes paraules.
Com senyala Laura Salat, una de les balladores d’aquest any, aquest moment a l’església va ser un dels més emotius de la Festa Major pels dansaires del Ball de Nans.
Una petició per carta
“Cada any, els balls que volen fer l’ofrena al sant envien una carta a la parròquia de Santa Maria mig any abans explicant els motius pels quals volen realitzar aquesta acció”, explica Salat. En aquest cas, com que aquest 2019 el ball celebrava el seu 160è aniversari, aquest va ser un dels principals motius pels quals va ser escollit.
160 anys d’història
La primera referència escrita que es té del Ball de Nans de Vilafranca data de l’any 1859. Pel que se sap, el ball el portava gent gran. Al principi no hi havia molts capgrossos, va ser a partir dels anys 20 que es van comprar sis noves parelles.
Més endavant, als anys 50, els caps van ser substituïts per uns de sèrie que es van comprar a la fàbrica El Ingenio de Barcelona. Finalment, a partir de l’any 1989 es van començar a canviar els caps per altres de més moderns que representaven diferents personalitats de la vila.
Avui dia el Ball de Nans està compost per 22 balladors d’entre 18 i 25 anys que porten una dotzena de caps. 11 d’ells són de la nova generació, els que es van fer entre els anys noranta i el 2002, el dotzè és el pallasso i pertany a la generació anterior. Aquest últim és l’únic que no representa cap personatge de Vilafranca.
