Un bàsic per a qualsevol amant de la cultura popular i les tradicions són els almanacs. Com la llet i el cafè, són necessaris per desitjar-te cada dia un bon dia: t’informen dels productes de temporada, les fases de la Lluna o el santoral. T’aferren al present, explicant-te les efemèrides i les fires i mercats de proximitat, i no s’obliden de mencionar les festes majors que, tant sí com no, no et vols perdre.
Edicions Morera acaba de publicar el Calendari de l’Ermità 2023, un calendari tradicional del pagès, agrari i astronòmic amb l’especificació d’estar “adaptat al meridià de Barcelona”.
Segons Norbert Tomàs, el seu editor, es tracta d’un calendari “molt vivenciali rigorós” dirigit i adaptat a les persones de ciutat, algunes de les quals tenen muntat un petit hort a casa. “Temps endarrere, al segle XIX, hi havia centenars de calendaris d’aquest tipus -assenyala- que et proporcionaven de forma fiable informació científica”.
Amb una base de dades que cada any es va actualitzant, al Calendari de l’Ermità s’hi troben recollides al voltant de 1.400 festes majors. “Tota la informació que conté la publicació està contrastada -apunta Tomàs- fent una feina de formiga per part del consell editorial”. Quan s’acaba una revisió, es torna a començar altre cop pel principi.
Aquest 2023, el Calendari de l’Ermità arriba a la seva 148a edició fent una mirada als Pirineus. “Hi ha una cultura més enllà de les fronteres polítiques que ens agermana a tots i volem que la publicació ajudi a reflexionar-hi”, afirma Tomàs, que remarca la importància de recordar-se més sovint de la Catalunya Nord i tenir-la més present al calendari.
Agafant aquest tema central, la publicació explica de la mà d’Amadeu Carbó quins són els orígens de la Flama del Canigó; fra Valentí Serra presenta algunes plantes remeieres del Pirineu que serveixen per depurar l’organisme, mentre que el personatge radiofònic Marcel·lí Virgili, alter ego de Jaume Nolla, parla d’éssers fantàstics com els “simiots” i de costums pirinencs quasi perduts com les brenes. El calendari, a més, està ple de dites rosselloneses, aportades per Víctor Pàmies, que conviden a reflexionar.
Per a tots els amants de la gastronomia, la publicació també compta amb textos de Fina Comas, “una persona que va molt a fons en tots els aspectes històrics”, detalla Tomàs. En aquesta edició parla d’alguns costums “residuals” del Pirineu aragonès, però que encara perviuen, com la “Toza”, o Tronca de Nadal, i el Ponx. Un altre apartat que mai falta és la ‘Crònica Anual’, un recull dels esdeveniments més assenyalats de l’últim any.
Ja per acabar, i pensant en els més petits de casa, també s’inclou un calendari dirigit als nens. Amb ell aprendran a situar les festes més assenyalades de l’any, coneixeran alguns costums gastronòmics i hi trobaran dades del medi natural.
Com bé diu el seu nom, el Calendari de l’Ermità és una eina per saber què toca en cada estació de l’any. Dit d’una altra manera: és una publicació pensada per reconciliar els habitants de les ciutats amb el camp i servir de brúixola pel dia a dia.
