Des de principis d’aquest any són molts els esmorzars que els membres de l’Associació d’Amics de la Colla C.O.C.A. de Constantí han tingut amb en Javier Gómez, membre d’Amanida Teatre, un col·lectiu pertanyent a la secció de teatre de la Fundació ONCE Tarragona. Ell és cec, i el que ha intentat amb totes aquestes converses és transmetre als portants de la Dragonina de Constantí algunes de les claus que s’han de tenir en compte per retransmetre un correfoc amb àudio descripció. “Ens ha ensenyat a canviar el xip i a conèixer el seu món”, assegura Abel Rodríguez, president de l’entitat constantinenca.
Fa uns quants mesos, Rodríguez, mentre estava veient un vídeo a Youtube amb àudio descripció sobre una mascletà d’Alacant se li va ocórrer que es podria fer una cosa semblant en la festa anual de l’entitat, la de la Veïna Dragonina, que normalment se celebra cap al mes d’octubre. Precisament, la idea li va venir al cap pensant en un altre membre de la colla, en Mariano, que té una discapacitat visual del 90%. “Sempre li diem que en un correfoc és ell qui té més visió portant la bèstia -explica-, ja que està acostumat a treballar a les fosques”.
Tant amb l’un com amb l’altre, amb en Javier i en Mariano, aquest últim any els Amics de la Colla C.O.C.A han après que els textos de presentació de les bèsties s’han d’adaptar, convertint-los en inclusius i entenedors, però no en exclusius, és a dir, fent-los aptes tant per a persones cegues com per a no cegues, sense que es noti aquesta distinció.
Segons Rodríguez, la clau d’aquestes explicacions està en posar l’accent en tot allò que se sap de les bèsties però que no es veu, tot allò més interpretatiu. Per exemple, identificar els sentiments que aquestes amaguen o descriure el caràcter que mostren cada cop que fan una encesa.
Gómez: “Fent una cosa molt bàsica que és explicar el que passa, fas que sigui apte per a tothom”
Javier Gómez, la persona que ha estat en contacte amb la colla C.O.C.A, assenyala el següent: “Fent una cosa molt bàsica que és explicar el que passa, fas que sigui apte per a tothom”. Segons aquest membre d’Amanida Teatre, a l’hora d’organitzar un correfoc amb àudio descripció, més que pensar directament en les persones cegues, cal posar-se en la pell d’un neòfit en el món de la cultura popular i el bestiari festiu. Fer saber aspectes concrets de les figures.
“El que serveix per a un, serveix per a molts”, destaca Gómez, que diu que el més important, per sobre de tot, és normalitzar. “Adaptar el llenguatge sense la necessitat de fer res específic, sinó simplement el més bàsic”.
Per explicar-ho millor, Gómez assenyala que un dels àmbits que més li agrada és el de la tecnologia. Diu que és així perquè “et fa ser un més de la societat” i posa com a exemple els telèfons mòbils, en què tots els dispositius són aptes per a persones cegues, només cal canviar la configuració del menú d’accessibilitat.
Dissabte passat va tenir lloc el correfoc de la festa de la Veïna Dragonina. En ell, cada colla participant li va enviar a la colla C.O.C.A. una petita explicació de l’encesa de lluïment que farien, tenint en compte les característiques de la seva bèstia.
En el cas del Gall de la Pobla de Montornès, per marcar la força de l’animal, el més fort del corral, la colla li va posar un sortidor de molta potència i alçada. I perquè no es perdés la seva elegància, el sortidor escollit va ser el de color daurat.
Una altra cosa que potser no se sap, i que el públic va poder descobrir en aquest correfoc adaptat és que a la ciutat de Reus, quan bufa el vent de la Mussara, aquest mou les fulles dels arbres de la ciutat. És per aquest motiu, que si un es fixa en el drac de Reus, aquest té dibuixades unes ones que representen precisament aquest ball de fulles.