PuntPla
portal d'articles sobre cultura tradicional i popular
Dansa

Lluís Calduch: “Hi ha llocs on el sentiment es va passant, amb ‘Eulàlia’ no”

Lluís Calduch: “Hi ha llocs on el sentiment es va passant, amb ‘Eulàlia’ no”
Escena de l'espectacle 'Eulàlia' / Font: Esbart Ciutat Comtal

Els dies 8 i 9 de febrer tindrà lloc Eulàlia, un espectacle multidisciplinar en honor a la patrona de la ciutat de Barcelona a càrrec de l’Esbart Ciutat Comtal. Parlem amb Lluís Calduch, coreògraf d’Eulàlia, sobre l’obra, la seva evolució i sobre què és ser partícip d’aquesta experiència.

– Què és Eulàlia?

Som una entitat, l’Esbart Ciutat Comtal que es dedica a la divulgació de les tradicions i a la creació de noves maneres de fer. Representem Eulàlia des de fa vuit anys i és un espectacle total: hi ha música, cant, dansa, teatre… Tot el que puguis posar sobre un escenari. La gent normalment se sorprèn que es pugui fer un espectacle d’aquesta mena i que es converteixi en una representació d’emoció i sentiment.

– Què significa participar en aquest espectacle?

Té un punt especial, ja que és un espectacle de gran format que s’interpreta en un espai molt especial, sobre la cripta de Santa Eulàlia. Quan vam començar a fer-ho no ens pensàvem que tingués aquesta repercussió, que funcionés i es consolidés. Com a creador és una sensació de felicitat, perquè emocionar i fer que la gent se senti feliç és el millor premi. Eulàlia és una fita molt important en la trajectòria de gent que treballa amb molta satisfacció i rigor professional.

– S’ha consolidat l’espectacle al llarg d’aquests vuit anys?

És important el punt de rigor i sentiment que donem a Eulàlia i això es reflecteix. Sempre s’ha de seguir treballant amb la mateixa intensitat, hi ha llocs on l’amor i el sentiment amb el temps es van passant, aquí no ens ha passat en vuit anys. Seguim treballant amb les mateixes emocions, sentiments i força del primer dia.

Ens van donar el Premi Ciutat de Barcelona 2013 de cultura popular i tradicional i això ens dona l’incentiu amb el qual hem de seguir lluitant perquè Eulàlia sigui aquell espectacle que tothom espera.

– Hi ha canvis notables en l’Eulàlia d’enguany?

Canvis notables no n’hi ha. És un espectacle creat sobre la vida de Santa Eulàlia, és una recreació històrica que té la seva part d’història i la seva part de llegenda. Eulàlia ha anat representant-se de manera continuada des del 2013 i hem anat incorporant novetats, però bàsicament sempre es representa de la mateixa manera, amb el mateix rigor. El que canvia són les persones, que van variant, però la finalitat sempre es manté.

Com és el procés de creació d’un espectacle com Eulàlia?

Comencem amb una idea i a partir d’això l’equip de recerca de l’esbart inicia un estudi històric dels arxius de la Catedral. Després ens posem amb les coreografies, la part gestual i el disseny de vestuari, que va a càrrec de Pau Fernández. Tot això ho posem sobre un escenari, amb forma d'”U” perquè no tapi la cripta, que és l’essència d’aquest espectacle. Per dur a terme aquest projecte vam estar des del 2007 al 2013 treballant, buscant finançament i gràcies a l’aportació del nostre estimat conseller de cultura Lluís Puig vam unir Generalitat, Ajuntament, Diputació i Catedral per poder fer l’espectacle.

Què ens pots dir sobre la música d’Eulàlia?

La música la va compondre Francesc Cassú. En aquesta ocasió hem aportat sonoritat de cobla, a més de corda, piano i veu. La música està inspirada en els Goigs de Santa Eulàlia i per enregistrar-la vam comptar amb el Cor Urica de Badalona. Musicalment li hem trobat el punt en cada moment per donar-li el sentit que volíem, ens fa viure cada moment, els martiris, les fuetades, el preludi, quan surt l’Eulàlia, el trasllat de les despulles de la Santa… La música en si és bàsica perquè és l’element sonor que acompanya, porta els dansaires i els ajuda a transmetre sentiment.

S’omple la Catedral durant les representacions?

S’omple cada any. Volem que sigui obert al públic i, clar, això provoca que hi hagi unes cues que són molt emocionants de veure. Sempre ha vingut força gent a les representacions, tant a la de dissabte, a les nou de la nit, com a la de tres quarts de cinc de la tarda de diumenge. Esperem aquest any omplir també!

– Què creus que atrau més al públic a l’hora d’anar a veure Eulàlia?

L’encant de transmissió per part de l’equip, la interpretació, la música, l’espai… Poder tenir la possibilitat de ballar en aquest espai és molt emotiu i atrau emocions. Del començament al final tenim l’atenció del públic. Dansa, música, il·luminació, coreografia… és una suma de coses que fan que t’entri la màgia d’Eulàlia.

– Per què és necessari seguir fent aquest tipus d’espectacle?

Perquè hem de seguir mantenint les tradicions. Penso que no hem d’oblidar qui som ni d’on venim. Nosaltres, com a persones que treballem en la cultura popular, hem de seguir lluitant perquè això vagi passant de nosaltres als nostres infants i que coneguin Eulàlia, la tradició i el que significa aquest país ric en tradicions i festes… Penso que és important que hi hagi espectacles i tan vàlid és el que es fa al carrer com el que es fa a dintre de la Catedral. Hi ha coses que fa molts anys que es fan i que d’alguna manera es van mantenint perquè les persones ho fem i ho volem continuar fent.

Eulàlia és un espectacle que mescla tradició i modernitat. És necessària aquesta unió?

Jo crec que sí. Hem de seguir evolucionant, treballant el que érem, el que fèiem, com ballàvem però també com ballem. Nosaltres, des de l’Esbart Ciutat Comtal, sempre hem treballat per a aquesta tradició i modernitat creant coses noves. També la gent et demana fer coses diferents i anar avançant per aquest món de tradició i modernitat. Ja tenim referències al país com poden ser la Fira Mediterrània de Manresa, on es presenten espectacles d’arrel, o bé el festival Ésdansa, on cada any hi ha aportacions de companyies contemporànies que estan assumint la importància de l’arrel i presenten espectacles de nova creació basats en la tradició. Això una mica respondria a aquesta voluntat que jo penso que hauria de ser així però sempre respectant la tradició.

– Per acabar, com està la salut de la cultura popular catalana? I la dels esbarts?

El país està ple de voluntariat, de grups de castellers, bastoners, geganters, diables, esbarts… Els esbarts es van mantenint, van treballant, hi ha escoles potents de dansa catalana que van treballant la tradició i la modernitat. La cultura popular i la dansa en si està viva i forta, per exemple, a l’Ésdansa. Allà els tallers de dansa popular per a nens s’omplen, treballen les tradicions i això vol dir que hi ha molts nens que se l’estimen i que en un futur poden seguir treballant amb això. Jo penso que estem en un moment òptim i bo. Des de la meva edat m’ho miro amb força il·lusió i ganes, que és el que no hem de perdre.