“Les danses tradicionals catalanes formen part de les arrels del nostre poble i ens doten d’identitat“, explica el president de l’Obra del Ballet Popular, Bartomeu Duran. A partir d’aquesta premissa se celebra, des de fa 60 anys, l’Aplec d’Esbarts Dansaires de Montserrat, un acte que vol promoure la dansa catalana i reunir, a la vegada, els seus principals impulsors: els esbarts.
El passat diumenge 22 de maig al matí, 13 grups de dansa d’arreu de Catalunya es van trobar per interpretar una desena de balls al so de la Cobla Ciutat de Granollers. Més de 220 dansaires, grans i petits, es van concentrar a la plaça de Santa Maria i van atraure l’atenció dels visitants que anaven a veure la basílica.
La Dansa de Castellterçol, la Jota de la Pobla de Massaluca o el Galop de Balaguer van ser alguns dels protagonistes d’aquest aplec organitzat per l’Obra del Ballet Popular. Com comenta el president de l’entitat: “l’objectiu és anar recordant que la dansa catalana està viva”. És per aquest motiu que es procura que els balls que s’hi representen s’executin tal com els folkloristes els van recuperar en el seu dia.
El secretari de l’Obra del Ballet Popular, Jordi Torres, afegeix que l’entitat té actualment unes 368 danses recollides, la majoria de les quals documentades per estudiosos com Joan Rigall o Aureli Capmany.
De fet, l’únic ball inventat és la Dansa de l’Ofrena a la Rosa d’Abril, creada especialment per aquest esdeveniment. Es fa a l’inici de la trobada, en homenatge a la Verge de Montserrat, i està formada per un conjunt de figures que es poden trobar en altres danses tradicionals. La música la va compondre el mestre Lluís Moreno i Pallí. Durant el ball, les dansaires dipositen flors grogues i vermelles en una base de fusta tot formant una gran senyera que serveix d’ofrena.
Els esbarts que estan d’aniversari s’encarreguen de portar-la a l’interior del santuari. Enguany, qui ha dut l’ofrena ha estat: el Grup de Dansa de Vilanova, que ha complert 75 anys, i el Grup de Dansa Ramon d’Olzina de Vila-Seca, que n’ha fet 40.
Tot i que enguany han participat 13 esbarts a l’Aplec de Montserrat, Jordi Torres, recorda recorda que als anys 90 n’havien arribat a ser 30: “Quan érem tants havíem arribat a ballar en tres places conjuntes -explica- avui potser no hi cabríem”.
D’altra banda, un dels objectius que persegueix actualment la trobada és que la gent tingui present que en un aplec hi pot participar tothom, no cal anar vestit de català per poder ballar. “Seria ideal que igual que el públic participa en les sardanes, pogués participar en les danses quan se les sàpiga”, conclou Torres. En l’aplec es van ballar diferents tipus de danses catalanes: jota, ball pla, ball de gitanes i sardana, entre d’altres.
Des de l’any 1957, Montserrat acull cada any l’Aplec d’Esbarts Dansaires: “Durant el franquisme tot estava pràcticament perseguit, la idea de fer aquesta trobada tenia com a objectiu revifar la cultura catalana”, explica Bartomeu Duran. En aquells temps, Montserrat es va convertir en un símbol de l’esperit catalanista i va fer una gran tasca de recuperació i divulgació de la cultura catalana a través de mitjans com la revista Serra d’Or. En aquest cas, el fet que l’Obra del Ballet Popular comencés a organitzar una trobada de dansa tradicional a les portes del santuari va ser una acció més per tal de preservar l’herència popular “fent un recull dels balls per tal de mantenir-los”, afegeix Duran.
L’Obra del Ballet Popular es va fundar Barcelona l’any 1950 però ja existia anteriorment de forma clandestina. L’objectiu d’aquesta associació és difondre la dansa tradicional catalana i la seva música. Actualment aglutina una seixantena d’esbarts de Catalunya, així com entitats de l’àmbit dels castells, les corals i la sardana. De fet, cada any a finals d’octubre organitza la Trobada Sardanista, que enguany ja arribarà a la seva 65a edició. El 1995 va ser guardonada amb el Premi Creu de Sant Jordi.
