El passat 14 i 15 d’octubre, gegants de Bèlgica, Holanda i Nicaragua van passejar pels carrers de Reus durant la primera Trobada Internacional de Gegants que se celebrava a Catalunya. Pels qui us ho vau perdre, a continuació podeu conèixer algunes curiositats:
A diferència d’aquí Catalunya, en què les estructures dels gegants estan fetes amb llistons de fusta, alumini o fibra de vidre, a països com Bèlgica el material tradicional és el vímet. Això fa que les estructures siguin més robustes però també que pesin moltíssim més. Per exemple, el gegant Goliath que va venir de la ciutat de Geraards-bersgen fa 4,75 m i arriba a pesar 122 kg.
El gegant de Maastricht (Holanda) és la viva imatge d’un guerrer germànic del segle XVI. Porta una gran llança a la mà dreta, una estrella al pit com a símbol de la ciutat i dues grans butxaques en les quals duu el duc de Bravant i el príncep de Lieja. L’actual figura fa uns 6 metres d’alçada i es desplaça mitjançant rodes.
En països com Holanda, o a la regió de Flandes, la paraula “reus” vol dir gegant. El plural, en aquest cas, és “reuzen”.
Des del sud de Navarra van venir a la Trobada Internacional els gegants de Tudela. Es tracta de sis grans figures de la mateixa estatura que representen alguns dels reis que ha tingut el territori: Sancho VII el Fuerte, Juan de Labrit i Íñigo Arista, que estan representats amb les seves respectives esposes.
Un dels trets diferencials d’aquest ball són les seves coreografies grupals. Les sis figures ballen a l’uníson, ja sigui a l’hora de fer un tomb o un pas cap endavant, sempre van coordinats.
A Nicaragua també tenen gegants, s’anomenen gigantonas i provenen del municipi de León. Es tracta de figures que fan entre 2,40 i 2,80 metres d’alçada i que tenen una estructura composta per llistons de fusta, cèrcols de llanta de bicicleta i filferros. Tradicionalment, els caps d’aquestes imatges festives es modelaven amb llauna però actualment estan fetes de fusta.
Les gigantonas es caracteritzen per portar vestits llampants, diverses joies i un barret al cap. Surten entre els mesos de novembre i gener al vespre i les acompanyen un nan capgròs, un coplero i dos músics (caixa i bombo).
Tradicionalment, la melodia que acompanya els gegants de Bèlgica i Holanda és interpretada per grans bandes de música.
L’any 1929, per les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, l’Ajuntament del municipi va llogar a una casa de Barcelona una parella de gegants i quatre cap-grossos amb l’objectiu d’aportar una novetat dins la festa. L’experiència va ser tan bona, que uns quants anys més tard, el 1934, el consistori va adquirir els gegants actuals, en Tomeu i na Guida, a la casa El Ingenio.
La parella va vestida amb la indumentària típica que duien els senyors al segle XVIII a Menorca.
Els gegants de Xàtiva estan compostos per vuit figures, una parella home-dona de Reis, una de Turcs, una de Gitanos i una de Negres. Representen cada una de les ètnies conegudes al món durant el segle XVI.
Són figures molt altes que fan quasi 4 metres d’alçada i cada una és carregada per un sol portador. Així doncs, a diferència de Catalunya, en què normalment a les cercaviles hi ha diferents portants per un sol gegant, a Xàtiva, durant les festes, cada figura la porta només una persona.